Alcohol, drogues, Internet, sexe, joc patològic, compres compulsives, etc. El que defineix una conducta addictiva no és tant la freqüència amb la que es realitza (encara que sol ser elevada), sino la percepció de manca de control i el malestar que produeix en la vida personal, laboral o social de la persona.
Hi ha una gratificació immediata ja sigui pel plaer que du o per l’alleujament de l’estrès, pero a mig i llarg termini, la intolerància a la frustració i la manca de control sobre la pròpia vida fa que els problemes s’agreugen i les relacions interpersonals es vegen afectades negativament.
La psicoteràpia ajuda disminuint l’impuls o craving de l’addicció i desensibilitzant les situacions que actuen com estímuls o disparadors, activant recursos alternatius per controlar l’estrès.